Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a Més informació
Portada > Crítiques

Poètica de la miscelània

Revista Lletres Valencianes núm. 27

 Hombres en sus horas libres

"Hombres en sus horas libres" Anne Carson. Trad. Jordi Doce. Pre-textos

Anne Carson (Toronto, 1950). El seu primer llibre va ser Eros the Bitterswet, però fins a Autobiography of Red no va aconseguir irrompre en el panorama literari en vendre milers de còpies del seu poemari. Abans havia publicat Plainwater: Essays and Poetry i Glass, Irony and Gog. Amb The Beauty of the Husband va ser guardonada amb el T.S.Eliot. Últimament ha publicat Decreation.

Hombres en sus horas libres comença amb un article sobre el tractament del temps en Tucídides i V.Woolf a propòsit de la guerra.A banda de la sorpresa de trobar-se amb aquest text en un llibre de poemes, en realitat Carson planta enfront del lector la bandera de la seua poètica, una contínua fluctuació entre vers i prosa que selecciona temes i autors variats, als que imposa un punt de vista reflexiu i, no obstant això, amb una saviesa decididament vitalista. Bona part de les nombroses immersions textuals procedeixen del mut grecollatí clàssic; encara que, per exemple, no falten cales sobre Artaud o Tolstoi i altres. El text sobre Tucídides posa en la balança una contraposició, que també va a constituir-se en visió compartida per Carson, entre l'històricament comprovable i el fútil, l'efímer, allò que pertany a l'àmbit de la quotidianitat. Així, igual que en el text mencionat es data un fet «matemáticamente» segons el temps en tres comarques gregues (Argos, Esparta i Atenes) enfront de la vaguetat «principio de la primavera... a la hora del primer sueño», es contraposen diaris, esdeveniments i dates a moments íntims que es nega a compartir per no ocasionar un revolada de preguntes i angoixes en els altres; uns moments que no nega al poema, en canvi. En aquest sentit, el poema «Nueva Norma» –On repeteix versos del seu anterior treball -Ivory and God– és un clar avanç; la qual cosa és una nevada per a altres, per a ella és: «Les ramas // tintinean (…) Su imperio de ramas resbaló contra el aire / ¿La noche de los garfios? (…) La ardilla dio otro salto a una rama más baja/ y atrapó un colgador de lágrimas.» El subjecte poètic sap que perquè la vida avance ha de retindre aqueixos instants i plasmar-los en el poema. No es tracta de negar-se vivències, sinó de paladejar-les en silenci deixant que la cotidianeïtat fluïsca per als altres. Aquest plantejament s'explicita de nou en «Hombres de TV: Safo», quan diu: «dia de rodaje en la Plaza de la Concordia / me doy cuenta de que las hojas del Jardín han cambiado / dde la noche a la mañana, // pero no se lo digo a nadie / por miedo a tener problemas con la continuidad.»

Les impressions no són, com es pot inferir, només observacions del natural; l'assaig sobre texts antics i contemporanis també està present: Safo, l'error, la fenomenologia o «Ensayo sobre aquello en lo que más pienso», on reflexiona sobre la Retòrica d'Aristòtil o la falta de subjecte d'una oració. Aquest anar i vindre entre els escrits d'altres i el present viscut porta a Carson a múltiples visites i acostaments al món clàssic – reforçats per la seua tasca docent: Tucídides, Safo a qui reviu i ha traduït en altres treballs–,Aristòtil...No obstant això, no oblida les seues «circumstàncies» culturals, i al·ludeix a Derrida, o comenta a Artaud, o escriu impagables poemes sobre el pas del temps a partir de la pintura d'Hoper i de pensaments de Sant Agustí: són «confessions».

Potser aquesta poètica de la quotidianitat es base en una personalitat ocupada a viure, a constatar que, a pesar de la vida mateixa, cal seguir avant. Sorprén sovint la innovació lèxica ja que enllaça cadenes de sinònims, introdueix diàlegs, reitera salmòdicament paraules, dissemina el vers formant escales i trufa els seus versos amb

Cites, com en «Suntuosa indigencia», on entre els versos fracturats aflora la veu de Dickinson i Higginson en una mena de comentari de cartes encreuades entre ambdós. O en «Catulo: Carmina», on repeteix el model compositiu comentant i glossant el poema a Lesbia.

No sorprén menys la disposició textual del poema, perquè a banda de travar els seus versos amb texts d'altres autors, no es limita a la clàssica successió de versos, sinó que experimenta –Sense arribar al cal·ligrama–. En resum, equilibri entre l'hermenèutic i el vital, força, metàfora, i investigació poètica.

http://dglab.cult.gva.es/Libro/revista-lletres/Numero27secciones/poesia.pdf

 

 

 Hombres en sus horas libres

Opinions Deixa la teua Opinió
No existeixen opinions per a aquest element.
Deixe la seua opinió
Títol
Valoració 0 1 2 3 4 5
  

Amunt OpinióOpinió Enviar a un amicEnviar a un amic TornarTornar

AEPV
AEPV
Amb la col·laboració de la Conselleria
d' Educació, Investigació, Cultura i Esport
Amb el suport del Departament de Cultura
FULL-Fundació pel Llibre i la Lectura
Gran Via Ramón y Cajal, 1 - 3a
46007 València tel. 96 394 50 03
info@fundaciofull.com
Diseño y Desarrollo Web Im3diA comunicación