Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i optimitzar la seva navegació. Si continua navegant, considerem que accepta la nostrapolítica de cookies
Portada > Crítiques

Relats sobre els orígens

Víctor Martínez - Lletres Valencianes núm. 48

Els valencians, des de quan són valencians?

Una de les qüestions que la Il·lustració i el segle XIX ens deixaren entorn de la idea que tenim sobre les nacions i les identitats col·lectives és entendre-les com a ens orgànics i vius. Les nacions naixien en algun moment, creixien i, si tenien mala sort, desapareixien, però sempre romanien en el (un) temps. Hui, alguns historiadors poden manifestar que això no és exactament així; que les identitats col·lectives no són un objecte estable en el temps, que creixen o moren segons aquest va passant. Més aïna són un procés en què, en cada punt temporal, les identitats adquireixen unes característiques pròpies del context, que va passant entre la societat que s’hi identifica i entre generacions, i crea la ficció de continuïtat que hem esmentat. La identitat, la nació, el poble, o com vulguen anomenar-ho, vist com un procés social cohesionador.

L’historiador interessat en el tema estudia eixe procés i intenta marcar un origen on el present és sempre i un final que mai no arriba. I intenta construir un relat que unisca els dos punts. Els valencians, des de quan som valencians? ens explica les primeres passes d’aquest relat que en el nostre present ens diu qui som. Baydal fa una investigació fonamentada en dos pilars: d’una banda, l’aparició de la paraula valencià com a possible indicatiu de l’aparició del som; de l’altra, la que li dóna moll al llibre –més enllà de les pures dades d’arxiu–, és a dir, l’associació d’aquest fenomen i la consolidació d’aquest amb la implantació dels furs de València arreu del territori, la de les Corts Valencianes i la de la Diputació del General. L’ABC de les institucions del Regne, el desenvolupament de les quals estaria associat el naixement d’una consciència valenciana. 

La proposta de Baydal és interessant, ens remet a l’edat mitjana per a descriure l’aparició d’una consciència criolla, com casos que tenim més a prop en el temps. No és cap fenomen exòtic: l’establiment d’un poder polític sobre un territori acaba generant una identitat comuna als habitants d’aquest (com Itàlia, els EUA o Algèria, per exemple). Evidentment, hi hem de marcar diferències: una societat capitalista europea del XIX no és una societat europea feudal del XIV, les seues bases ideològiques són diferents –la sobirania és nacional versus la legitimació divina–, comença la cultura de masses, etc. No obstant, així i tot, és interessant veure aquests punts en comú entre dos processos allunyats en el temps; i, a més, en el nostre cas, hi ha present un fil cultural comú entre els dos moments. 

També però, la proposta de Baydal té –al meu parer– un punt feble: la seua història és una història de les elits. És cert que el tipus de fonts històriques a les quals es té accés són les que són però, de moment, no sabem què en pensaven el llaurador, el criat, l’artesà del taller, les dones o, per què no dir-ho, els esclaus, els jueus i els musulmans (malgrat que la identitat cívica i religiosa anaven agafades de la mà i per al nostre cas això implica cristianisme; potser n’hi havia alguna cosa entre les altres comunitats religioses?). Tot fa pensar que almenys els cristians s’identificaven amb la construcció identitària que feien les seues elits, car eixa ha estat i és la situació habitual. Però, quin fou el diàleg que necessàriament s’hi hagué d’establir entre les diferències de classe, gènere, religió i ètnia al Regne de València? Cal dir, però, que aquesta no és una qüestió que en Els valencians, des de quan som valencians? Vicent Baydal s’haja plantejat: no ha sigut el seu objectiu. Opine que és una pregunta interessant que nosaltres, com a lectors, ens hem de fer i que el mateix autor, o d’altres, podrien seguir en futures investigacions.

Amb aquestes observacions només resta dir que Els valencians, des de quan som valencians? és probablement el treball més interessant que actualment tenim sobre els orígens dels valencians i que, a més a més, és un llibre de divulgació històrica magnífic, amb un llenguatge clar i un ritme de lectura dinàmic. A més, com a primera pedra d’eixe mural que ha de contar qui som els valencians, planteja una tesi molt interessant: el pes de la consolidació política del Regne de València en la gènesi identificadora. Una primera vegada de moltes altres, d’un som que té un origen però que sempre ha anat canviant.

Víctor Martínez 

Revista Lletres Valencianes núm. 48 

Els valencians, des de quan són valencians?

Opinions Deixa la teua Opinió
No existeixen opinions per a aquest element.
Deixe la seua opinió
Títol
Valoració 0 1 2 3 4 5
  

Amunt OpinióOpinió Enviar a un amicEnviar a un amic TornarTornar

AEPV
AEPV
Amb la col·laboració de la Conselleria
d' Educació, Investigació, Cultura i Esport
Amb el suport del Departament de Cultura
FULL-Fundació pel Llibre i la Lectura
Gran Via Ramón y Cajal, 1 - 3a
46007 València tel. 96 394 50 03
info@fundaciofull.com
Diseño y Desarrollo Web Im3diA comunicación