Retrat d'un rondallaire
Posdata - J. Ricart
La primera peça teatral de Gemma Pasqual recorre la vida d’un Enric Valor desdoblat en avi i xiquet per a donar a conèixer la seua vàlua.
Coincidint, l'any que acaba de concloure, amb el centenari del naixement de l'escriptor i gramàtic Enric Valor (1911-2011) s'ha publicat una breu obra de teatre que reivindica la seua producció i sobretot el seu compromís cívic en una època especialment adversa. Amb aquest treball Gemma Pasqual (Almoines, 1967) debuta en el gènere dramàtic, tot i la seua veterania amb nombrosos títols dins de la literatura mal anomenada «juvenil». Si a la resta dels seus llibres l'autora tenia al seu favor una temàtica actual, una acció trepidant i uns personatges propers, ací s'ha hagut d'enfrontar al repte de fer l'esbós d'un personatge històric i en teoria «poc atractiu» des d'un punt de vista adolescent. Pasqual ha sabut superar amb prou èxit aquest entrebanc amb tota una sèrie d'estratègies encaminades a facilitar la comprensió i poder atrapar millor el lector.
En primer lloc és evident un didactisme, més o menys explícit. S'han reduït al màxim les acotacions fins a convertir-les en indicadors, s'ha simplificat el fil de la trama i s'han minimitzat els canvis d'escena. A més a més, l'autora ens confessa a la primera pàgina la seua renúncia a la profusió de personatges per tal de poder explotar millor les seues possibilitats en l'àmbit escolar: que hi poden anar des de lectures en veu alta a senzilles dramatitzacions. L'acció es desenvolupa seguint una estructura enquadrada: comença i acaba en la presó Model de València.
A partir d'aquesta situació el protagonista es desdobla en dos personatges: un Enric Valor, avi, que dialoga amb un altre Valor de xiquet. Gràcies a aquest mecanisme es posa de manifest els tarannàs oposats per l'edat: un marcat per la imaginació i la ingenuïtat (amb breus i emotives intervencions) i un altre oposat per la saviesa (amb parlaments, de vegades, massa llargs i amb massa càrrega ideològica) Aquesta caracterització ens ofereix aspectes curiosos i poc coneguts de l'autor de Castalla, com per exemple, el seu injust i accidentat empresonament, o la seua condició de vegetarià i naturista. Per altra banda, Gemma Pasqual transcendeix la mera anècdota biogràfica amb múltiples referències metaliteràries (com la dificultat personal de posar títols o la inclusió interna de rondalles) però també, metalingüístiques (la metafòrica al·lusió de Coromines com «el guardià de les paraules» o l'explicació de mots patrimonials, com «tendur».)
El caçador de paraules és, al cap i a la fi, un sentit i merescut homenatge dedicat en especial als més joves d'una de les figures contemporànies més importants dintre de la recuperació del nostre patrimoni oral. Tal com revelen les últimes paraules de Valor trobades poc després de la seua mort: «L'home crea la llengua i aquesta determina la manera de ser. L'estimació és el primer pas del patriotisme: l'amor a la terra, a la llengua i a la pàtria».
http://medias.levante-emv.com/documentos/2012-01-20_DOC_2012-01-13_00_26_14_posdata.pdf
Llibre: El caçador de paraules
Amunt
Opinió
Enviar a un amic
Tornar
.jpg){kind=logo}
.jpg)
