Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a Més informació
Portada > Notícies

Superar el pànic escènic dels editors catalans per baixar al País Valencià

Si Joan Fuster deia el 1972 que faltava una novel·la pròpia, avui, la realitat ha canviat i de novel·la ja n’hi ha. El repte és fer visible la majoria d’autors valencians al Principat i més

Vilaweb / Montserrat Serra | 17-02-2020

Aquesta setmana, quan l’escriptor Martí Domínguez va recollir el premi a la Millor Novel·la de l’Any per L’esperit del temps, que atorga Òmnium Cultural, va fixar en primer lloc la mirada cap al País Valencià. Deia a VilaWeb: ‘El premi referma els vincles amb el País Valencià, que té una literatura molt potent i sovint no és prou coneguda. De fet, nosaltres som deutors d’una sembra que va ser fusteriana. Venim d’aquella llaurada. El 1972, Joan Fuster va escriure a la revista Serra d’Or un article on es preguntava per què no s’escrivien novel·les al País Valencià. Ara això ja no podria dir-ho.’

Aquesta declaració venia motivada per un parell de fets que havien ocorregut pocs dies abans. Per una banda, Joan Benesiu havia estat reconegut amb el premi Ciutat de Barcelona de literatura catalana per la seva novel·la Serem Atlàntida. Un altre premi literari a obra publicada el 2019, que s’ha endut un escriptor valencià.

El mateix dia que se sabia el premi Ciutat de Barcelona entrevistàvem l’escriptor Manuel Baixauli (Sueca, 1963), que acaba de publicar la novel·la IgnotEn l’entrevista, deia: ‘Aquest premi és una bona notícia perquè Benesiu es consolide.’

El nou llibre de Baixauli també rep el suport de la crítica i del públic, i aquesta darrera setmana s’ha situat com el tercer llibre més venut, després de la novel·la d’Irene Solà, Canto jo i la muntanya balla i la traducció de Sally Rooney, Gent normal. En la mateixa llista de les deu obres de ficció més venudes també hi trobem Guillem, de Núria Cadenes, barcelonina de naixement però valenciana d’adopció, que novel·la la història de l’assassinat de Guillem Agulló a mans d’un grup d’extrema dreta i el blanqueig d’aquesta acció criminal i del feixisme al País Valencià durant dècades.

Precisament, Martí Domínguez aquells dies també estava marcat per les reflexions que van fer amb Núria Cadenes al programa de ràdio Ciutat Maragda. Tots dos escriptors foren convidats a parlar de literatura valenciana a Catalunya, juntament amb els comentaris del conductor del programa, David Guzman i els col·laboradors Maria Bohigas i Jordi Puntí. Per a alguns oients, un dels millors programes fets per Ciutat Maragda.

Opinions Deixa la teua Opinió
No existeixen opinions per a aquest element.
Deixe la seua opinió
Títol
Valoració 0 1 2 3 4 5
  

Amunt OpinióOpinió Enviar a un amicEnviar a un amic TornarTornar

AEPV
AEPV
Amb la col·laboració de la Conselleria
d' Educació, Investigació, Cultura i Esport
Amb el suport del Departament de Cultura
FULL-Fundació pel Llibre i la Lectura
Gran Via Ramón y Cajal, 1 - 3a
46007 València tel. 96 394 50 03
info@fundaciofull.com
Diseño y Desarrollo Web Im3diA comunicación