Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a Més informació
Portada > Crítiques

Tantes mudes

Revista Lletres Valencianes núm. 42

Tantes mudes

Mireia Calafell és una de les veus més interessants de la poesia catalana. Última Lletra d’or, el seu llibre Tantes mudes, publicat per Perifèric Edicions, continua amb la línia iniciada amb els dos anteriors poemaris (Poètiques del cos i Costures). Amb aquest, però, aconsegueix un poemari més complet i amb més profunditat. El llibre està dividit segons les tres diferents accepcions del significat de mudes que recull el diccionari: les mudes, o siga, les que estan privades fìsícament de l'ús de la paraula; les mudes com al conjunt de roba, especialment la interior; i mudes, del verb mudar, canviar, transformar. A partir d'ací, interpreta els tres significats i ens parla sobre el fet d’escriure; sobre l’amor, el desig i l’exposició del cos, i sobre el canvi de pell, la transformació. Segurament, enllesteix els versos més reflexius en la part en què ens parla de l’escriptura. Un inici amb paraules de Montserrat Abelló i Chantal Maillard sobre la funció d’escriure i sobre el desplaçament del crit al full («para decir el grito / para arrancarlo / para convertirlo [...] escribir el dolor», diu Maillard). El dolor i les absències. L’absència contra la paraula, i alhora, gràcies a ella.

En les altres dues interpretacions de mudes, trobem versos sobre la fi de les relacions («mira’ns ara, mira’ns davant el foc,/ davant d’aquest silenci d’estelles que fa mal»)  i sobre la fragilitat del cos i la memòria, com ara en l’emotiu poema dedicat a l’àvia. El cos com a frontera i com a memòria, les textures del cos, com ens diu el vers d’un dels millors poemes de Tantes mudes: «No acceptarà mai que sols les serps, en fer la muda,/ poden desprendre’s d’escates, i alhora, de ferides ». Ferides, silencis, pells i la insistència d’escriure.

Maria Salvador Lluch


Tantes mudes

Opinions Deixa la teua Opinió
No existeixen opinions per a aquest element.
Deixe la seua opinió
Títol
Valoració 0 1 2 3 4 5
  

Amunt OpinióOpinió Enviar a un amicEnviar a un amic TornarTornar

AEPV
AEPV
Amb la col·laboració de la Conselleria
d' Educació, Investigació, Cultura i Esport
Amb el suport del Departament de Cultura
FULL-Fundació pel Llibre i la Lectura
Gran Via Ramón y Cajal, 1 - 3a
46007 València tel. 96 394 50 03
info@fundaciofull.com
Diseño y Desarrollo Web Im3diA comunicación