Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i optimitzar la seva navegació. Si continua navegant, considerem que accepta la nostrapolítica de cookies
Portada > Notícies

Temps de llibres, llibres d'un temps

LLIRIS PICÓ CARBONELL / «Diari La Veu» | 11-01-2018

Comence l’any al cine del poble veient amb els meus fills Carles i Eulàlia l’adaptació cinematogràfica de Wonder, de R.J. Palacio. He passat el semestre preparant classes i ressenyant llibres a destall. Els ho dec. M’ho dec. La pel·lícula se’m fa un poc llarga. El llibre, però, m’agrada, i molt. Em meravella com han anat canviant els llibres per a infants en els últims anys. Recorde el primer conte que em van regalar: La ardilla hacendosa. El conserve encara i el puc recitar de memòria: “Una vez era una ardilla muy de su casa; hacendosa, limpia, ordenada i sencilla. Su hogar una maravilla: en su sitio cada cosa... En fin, que eran, con su esposo, un matrimonio dichoso”. El conte té la forma de l’esquirolet femella encunyada, vestideta amb un davantalet blanc sobre falda de quadrets verds i una baieta a la mà. Preciós. Entranyable com Flor, la senyora que me’l va regal fa més de quaranta anys, la dona del metge d’Hoyo de Pinares, que era com el personatge aquell, molt de sa casa.

Avui ens tiraríem les mans al cap si algú regalara a la nostra filla un conte on qui neteja, planxa i para taula és el personatge femení mentre el masculí llegeix el periòdic i pren el cafè còmodament escarxofat en una butaca. Tanmateix, em pregunte fins quin punt les històries que llegim determinen la nostra vida. Jo no sóc ni de lluny com l’esquirolet aquell, ni ho he pretès mai. No he tingut un “matrimonio dichoso” i mira que ho he intentat dues vegades, però res... Cap èxit! Tot i això el conte continua agradant-me moltíssim, perquè em recorda al fred de les vesprades hivernals d’Hoyo de Pinares, arrecerada amb Flor prop del braser, aprenent a recitar-lo de memòria, perquè el ritme i la rima ho permetien. M’agrada perquè em recorda a ma mare, que me’l llegia algunes nits i s’entestava que el guardàrem dins d’una bosseta de plàstic, folradet, perquè ens durara molts anys, com dura un bon amic. I ací estem l’esquirolet i jo, filant històries quaranta anys després que Flor i ma mare, dones del seu temps, ens gravaren a l’ànima, a foc i ferro, l’amor i el gust per la literatura amb un simple relat que era, com elles, fruit dels temps que corrien.

[Llegiu-ne més]

Opinions Deixa la teua Opinió
No existeixen opinions per a aquest element.
Deixe la seua opinió
Títol
Valoració 0 1 2 3 4 5
  

Amunt OpinióOpinió Enviar a un amicEnviar a un amic TornarTornar

AEPV
AEPV
Amb la col·laboració de la Conselleria
d' Educació, Investigació, Cultura i Esport
Amb el suport del Departament de Cultura
FULL-Fundació pel Llibre i la Lectura
Gran Via Ramón y Cajal, 1 - 3a
46007 València tel. 96 394 50 03
info@fundaciofull.com
Diseño y Desarrollo Web Im3diA comunicación