Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a Més informació
Portada > Crítiques

To be birdy: benvinguts al món figurat, benvinguts a la metàfora

Revista Lletres Valencianes núm. 41

Cara de pardal

Cara de pardal, Rocio Bonilla. Edicions Bromera. Alzira, 2014

 

Les llengües estan farcides de frases fetes i aquestes diuen molt dels qui les parlen; i és que poden arribar a reflectir aspectes de la seua mentalitat col·lectiva que tenen a veure, per exemple, amb l’esperit més o menys emprenedor, o més o menys conservador d’un poble. La fraseologia també ens dóna pistes sobre maneres de parlar que no són literals, que diuen una cosa quan realment en volen dir una altra... és el que anomenem sentit metafòric i, d’açò, els refranys, vénen curulls. 

Als més menuts els costa copsar aquests segons sentits soterrats, pel caràcter abstracte que tenen però, a poc a poc, comencen a entrar-hi i descobreixen un munt de possibilitats, un mar sense fi. En aquest àlbum que ens presenta Rocio Bonilla, Berenguer, un xiquet com podria ser qualsevol altre –a qui li agraden els dolços, jugar amb els cotxes, fer rugir els seu dinosaures, anar a l’escola i que té molts amics– es topa per primera vegada amb una experiència d’aquesta mena, és a dir, amb una expressió que diu una cosa quan realment en vol dir una altra. Serà aleshores quan Berenguer es trobe amb la senyora Fenollosa, la veïna del tercer que té un cul ben gros i un gos ben petit, que es diu Hulk –ací ens trobem amb una altra figura retòrica, la ironia–, i mentre fan junts el trajecte amb l’ascensor, la veïna li amolla com a comiat una frase que deixarà el xiquet ben capficat: «Ah... quin pardal estàs fet!». Qualsevol persona adulta, avesada a escoltar i fer servir frases fetes, no s’hauria sorprés en absolut i hauria connectat amb l’altre sentit de la frase, però per a un xiquet... ai làs! no és tan evident. 

Tot pensant que ell deu ser literalment un ocellet, Berenguer començarà una recerca empírica al parc que el portarà a observar i comparar els pardalets, seguida d’una recerca lletraferida a la biblioteca en busca de la informació que puga donar-li pistes sobre aquesta espècie animal. Finalment, posarà a prova les paraules saltant des d’un mur disfressat d’ocell. I, com és d’esperar, s’estavella a terra i es fa uns quants morats i rascades. Berenguer no entén res: què passa ací? Si no s’assembla a un pardal i ni tan sols és capaç de volar... a què ve això de «cara de pardal»? Doncs que la senyora Fenollosa no volia dir que semblava un ocell, sinó que se li veia un xiquet molt espavilat, perquè aquest és el significat –metafòric– d’aquesta frase feta, «quin pardal estàs fet!». D’aquesta manera, Berenguer aprendrà que el món de les paraules pot ser literal o figurat i s’enriquirà amb aquesta experiència. I és que créixer i aprendre és tota una experiència o un conjunt d’experiències, com aquesta del sentit figurat de les paraules. I els bons llibres per a infants també haurien de formar part d’aquest conjunt, perquè al capdavall, com apunta Joan Fuster en el seu Diccionari per a ociosos, «llegir és seguir vivint i cadascú ho fa a la seua manera». 
Caldria matisar, però, des de la valencianitat, la diferència entre «quin pardal estàs fet!» i «cara de pardal». Si bé la primera es refereix clarament al sentit d’espavilat, la segona vol dir el contrari: babau. Així, pardal, fava, bleda –també les verdures i fruites són un material recurrent en la fraseologia– tenen aquest matís de poc espavilat. De fet, és això el que vaig pensar la primera vegada que vaig tenir l’àlbum de Bonilla a les mans i vaig llegir-ne el títol. I és que les frases fetes canvien el seu significat segons el lloc on estem i, de vegades, la diferència es dóna en pocs quilòmetres, fins i tot amb el poble del costat en pot aparéixer algun matís. 

Acompanyem Berenguer, doncs, en aquesta experiència i durant tot el procés de descobriment, i ho fem pàgina a pàgina dins un llibre il·lustrat amb molt bon gust on els dibuixos sovint representen un collage seqüencial d’imatges o una superposició de plans. Segons quines imatges, tenen un aire d’estudi renaixentista, a la Da Vinci –la fabricació de l’atuell d’ocell– i segons quines altres rememoren els anys seixanta i l’univers de Le petit Nicolas –Berenguer caminant amb les mans a les butxaques amb pantaló curt pel genoll i samarreta de ratlles. També hi ha les que ens recorden l’esperit d’aviador i d’aventurer de Saint-Exupéry –amb l’equip d’explorador que trau de l’armari dels trastos. Fet i fet, unes il·lustracions ancorades en la tradició més occidental i, amb tota seguretat, en l’imaginari particular i suggeridor de Bonilla. Caldria ressaltar, com a nota curiosa, que si hi ha algú en aquesta història que recorda un pardal per la seua fisonomia és clarament la senyora Fenollosa.

Alicia Toledo

Revista Lletres Valencianes

 

Cara de pardal

Opinions Deixa la teua Opinió
No existeixen opinions per a aquest element.
Deixe la seua opinió
Títol
Valoració 0 1 2 3 4 5
  

Amunt OpinióOpinió Enviar a un amicEnviar a un amic TornarTornar

AEPV
AEPV
Amb la col·laboració de la Conselleria
d' Educació, Investigació, Cultura i Esport
Amb el suport del Departament de Cultura
FULL-Fundació pel Llibre i la Lectura
Gran Via Ramón y Cajal, 1 - 3a
46007 València tel. 96 394 50 03
info@fundaciofull.com
Diseño y Desarrollo Web Im3diA comunicación