Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a Més informació
Portada > Crítiques

Tres seqüències i una bona història

Revista Lletres Valencianes núm. 39

La balena

La balena. Benji Davies. Andana Editorial. Algemesí, 2015

Noè viu en una illa amb el seu pare i sis gats. El seu pare, però, no torna fins al vespre de pescar i no passen massa temps junts. Un dia, Noè trobarà una nova amiga, una balena menuda varada a la platja... Aquesta és la història de Noè, senzilla, però potent, que ens parla de la soledat i de l’amor entre pare i fill.

En l’àlbum il·lustrat infantil La balena, de Benji Davies, els protagonistes són una illa, un far i un xiquet. La balena ens parla de solitud; de la solitud d’un xiquet menut. I sorprén que un volum concebut i adreçat a infants faça servir metàfores tan «inhòspites», com ara la de l’illa i el far, i que tracte temes tan espinosos com el de la soledat dels xiquets: cada dia Noè espera la tornada del seu pare al vespre, que ha eixit de bona hora a pescar amb la barqueta de rems.

L’àlbum conté –diríem en termes cinematogràfics– tres seqüències i una bona història. En la primera seqüència Noè va a explorar l’illa després d’una tempesta i troba una balena menuda varada a la platja. El xiquet carrega la balena al seu carretó, decidit a emportar-se-la a casa i posar-la a la banyera. Allí, envoltat pels seus sis gatets, farà tot el possible perquè la balena menuda es trobe a gust: li posarà música en el tocadiscos, li portarà una safata amb llet i galetes i li contarà històries «sobre l’illa» que semblen interessar la balena.

En la segona seqüència, al vespre, el seu pare torna a casa. Noè pensa que s’enfadarà quan veja la balena a la banyera, però s’equivoca. El pare copsa tot d’una com de sol se sent el seu fillet en aquella illa i s’hi mostra molt comprensiu, tot i que li diu que el millor que poden fer és tornar-la a la mar. Així doncs, es col·loquen els impermeables grocs, carreguen la balena a la barqueta i remant, remant, la deixen de retorn a la mar. En aquesta segona seqüència hi ha dues imatges bastant emotives: la forta abraçada entre pare i fill als peus de la banyera, quan tot just el pare se n’adona de la soledat de Noè i l’embolcalla amb els seus forts braços; i la de tots dos, pare i fill, al bell mig de la mar, en la foscor de la nit, a penes dos puntets grocs en una barqueta, acomiadant-se de la balena. Vet ací, la importància de tenir algú al costat, sobretot en els moments difícils com aquest, en què un ha de dir adéu a la seua nova amiga.

En la tercera seqüència, aquesta ja més optimista que les anteriors, pare i fill mamprenen una nova vida en què comparteixen alguns moments: dibuixen i esmorzen junts a la cuina i van d’excursió. I... quina alegria! Asseguts en un turó mentre fan un pícnic veuen de lluny la balena que nada en companyia d’altres balenes.

El món de Noè es limita a la mar, als seus sis gats de diferent color i pelatge i al seu pare, un home gras, rodanxó, cofat amb un barret de gypsy. En el conte no apareix cap mare –el meu fill de quatre anys, quan li’l vaig llegir, em va preguntar per ella–, ni cap altra persona del poble de pescadors, un poble bastant desmanegat, de casetes de fusta i colors vius, d’aspecte tronat, però encisador. Els trets de les cares dels protagonistes són minimalistes: a penes s’usen dos punts negres per als ulls i unes línies per al nas i la boca; quan n’hi ha, és clar, perquè, en el cas de Noè, només hi apareix quan la necessita per a contar històries a la balena. Aquest és un altre detall que ha observat el meu fill, qui també va preguntar per aquests discos redons de vinil negre que fa servir Noè per a escoltar música amb la balena… curiós, no?

La manca de trets facials, però, reforça, més si cal, l’expressivitat dels gestos i dels moviments. I és que La balena és un àlbum il·lustrat amb una forta càrrega emocional; amb unes imatges molt boniques i emotives, capaces de copsar la soledat del xiquet i parlar-nos de l’amistat i de l’amor.

Alícia Toledo

Revista Lletres Valencianes 39

La balena

Opinions Deixa la teua Opinió
No existeixen opinions per a aquest element.
Deixe la seua opinió
Títol
Valoració 0 1 2 3 4 5
  

Amunt OpinióOpinió Enviar a un amicEnviar a un amic TornarTornar

AEPV
AEPV
Amb la col·laboració de la Conselleria
d' Educació, Investigació, Cultura i Esport
Amb el suport del Departament de Cultura
FULL-Fundació pel Llibre i la Lectura
Gran Via Ramón y Cajal, 1 - 3a
46007 València tel. 96 394 50 03
info@fundaciofull.com
Diseño y Desarrollo Web Im3diA comunicación