Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a Més informació
Portada > Notícies

Un epistolari per a la posteritat: Joan Fuster i Vicenç Riera Llorca (1950-1972)

Nosaltres La Veu/ Tomàs Llopis | 26-07-2021

«Distingit senyor:

Dec la vostra adreça, així com la indicació d'escriure-us, al nostre comú amic, el professor F. de S. Aguiló, resident a Colòmbia.»

Amb aquestes paraules de Joan Fuster adreçades a Avel·lí Artís Balaguer (1881-1954), comediògraf i editor exiliat a Mèxic on, entre altres activitats culturals, dirigí La Nostra Revista, s'enceta una correspondència que va durar vint-i-dos anys entre el nostre assagista i Vicenç Riera Llorca, que li va respondre per indicació d'Artís, «un xic indisposat» aquells dies de març de 1950.

Primer número de La Nostra Revista, 1946 

Al principi, ambdós corresponsals guarden les formalitats pròpies de dues persones que mantenen una relació professional, però les complicitats ideològiques i personals, i probablement la grata sorpresa que causà entre el grup de catalans exiliats a Mèxic l'oferiment del sagaç i jove, de 28 anys, Joan Fuster d'enviar-los des d'un País Valencià poc participatiu «notícies, algun llibre, col·laboració, el que calgui», afavorí una franca amistat que esguità arreu l'intercanvi d'informacions, de papers i d'opinions entre dos hòmens conscients que la correspondència que escrivien era una crònica detallada dels moviments culturals a una i altra banda de l'Atlàntic i de la difícil relació del catalanisme exiliat amb la resistència interior.

Tanmateix el gènere epistolar es presta a la confidència: «Avui he estat rellegint la nota sobre el Tirant que has publicat; n'estic descontent; em fa la impressió que no s'entén massa clarament el que hi he volgut dir; i que mal escrit està! En fi… T'adjunte la crítica del llibre de Serrahima», escriu Fuster el 12 d'octubre de 1953. I el 18 de gener del 54 gosa anunciar: «He començat a escriure una novel·la. Una novel·la! En tenia ganes. Per fi m'he decidit. Estic convençut que serà una novel·la dolenta, però de moment això no m'importa». El projecte no reeixí però en tenim notícia a través d'aquesta i altres cartes de Fuster.

Una dotzena d'anys separen l'inici d'aquesta correspondència, de la publicació de Nosaltres els valencians; una fita entesa com a crucial en l'obra fusteriana de tema nacional. Llegint aquestes cartes, però, hom pot adonar-se que aquell llibre és el fruit de moltes coses, però sobretot d'un ingent treball previ sobre el qual Fuster bastirà un projecte d'activisme cultural i polític relatat epistolarment en aquests volums.

Llegir més: https://www.laveudelsllibres.cat/noticia/47693/un-epistolari-per-a-la-posteritat-joan-fuster-i-vicenc-riera-llorca-1950-1972

Opinions Deixa la teua Opinió
No existeixen opinions per a aquest element.
Deixe la seua opinió
Títol
Valoració 0 1 2 3 4 5
  

Amunt OpinióOpinió Enviar a un amicEnviar a un amic TornarTornar

AEPV
AEPV
Amb la col·laboració de la Conselleria
d' Educació, Investigació, Cultura i Esport
Amb el suport del Departament de Cultura
FULL-Fundació pel Llibre i la Lectura
Gran Via Ramón y Cajal, 1 - 3a
46007 València tel. 96 394 50 03
info@fundaciofull.com
Diseño y Desarrollo Web Im3diA comunicación