«Distingit senyor:
Dec la vostra adreça, així com la indicació d'escriure-us, al nostre comú amic, el professor F. de S. Aguiló, resident a Colòmbia.»
Amb aquestes paraules de Joan Fuster adreçades a Avel·lí Artís Balaguer (1881-1954), comediògraf i editor exiliat a Mèxic on, entre altres activitats culturals, dirigí La Nostra Revista, s'enceta una correspondència que va durar vint-i-dos anys entre el nostre assagista i Vicenç Riera Llorca, que li va respondre per indicació d'Artís, «un xic indisposat» aquells dies de març de 1950.
Al principi, ambdós corresponsals guarden les formalitats pròpies de dues persones que mantenen una relació professional, però les complicitats ideològiques i personals, i probablement la grata sorpresa que causà entre el grup de catalans exiliats a Mèxic l'oferiment del sagaç i jove, de 28 anys, Joan Fuster d'enviar-los des d'un País Valencià poc participatiu «notícies, algun llibre, col·laboració, el que calgui», afavorí una franca amistat que esguità arreu l'intercanvi d'informacions, de papers i d'opinions entre dos hòmens conscients que la correspondència que escrivien era una crònica detallada dels moviments culturals a una i altra banda de l'Atlàntic i de la difícil relació del catalanisme exiliat amb la resistència interior.
Tanmateix el gènere epistolar es presta a la confidència: «Avui he estat rellegint la nota sobre el Tirant que has publicat; n'estic descontent; em fa la impressió que no s'entén massa clarament el que hi he volgut dir; i que mal escrit està! En fi… T'adjunte la crítica del llibre de Serrahima», escriu Fuster el 12 d'octubre de 1953. I el 18 de gener del 54 gosa anunciar: «He començat a escriure una novel·la. Una novel·la! En tenia ganes. Per fi m'he decidit. Estic convençut que serà una novel·la dolenta, però de moment això no m'importa». El projecte no reeixí però en tenim notícia a través d'aquesta i altres cartes de Fuster.
Una dotzena d'anys separen l'inici d'aquesta correspondència, de la publicació de Nosaltres els valencians; una fita entesa com a crucial en l'obra fusteriana de tema nacional. Llegint aquestes cartes, però, hom pot adonar-se que aquell llibre és el fruit de moltes coses, però sobretot d'un ingent treball previ sobre el qual Fuster bastirà un projecte d'activisme cultural i polític relatat epistolarment en aquests volums.
Opinions | Deixa la teua Opinió |
No existeixen opinions per a aquest element. |