Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i optimitzar la seva navegació. Si continua navegant, considerem que accepta la nostrapolítica de cookies
Portada > Crítiques

Un país sense terra no és un país

Revista Lletres Valencianes núm. 39

El regne de la calúmnia

El regne de la calumnia. Joaquim Caturla. Edicions Tres i Quatres. València, 2014

 

Joaquim González Caturla és alacantí, escriptor i professor de llengua i literatura. Caturla representa, als ulls de tots i totes, l’interés d’un autor que ha estat capaç d’unir llengua i tradició en una ciutat que, com Alacant, sembla que no existisca. En la seua última novel•la, tracta el tema de l’especulació i el relaciona amb la calúmnia.

Han passat ja trenta anys des que va publicar els seus treballs Rondalles de l’Alacantí (1985) i Rondalles del Baix Vinalopó (1987), que van tenir molt bona acollida pel públic i per la crítica. Tot i que a Caturla se’l coneix per la publicació de relats breus i de narrativa juvenil, en els últims anys, però, s’ha dedicat sobretot a la novel•la. La seua tasca de novel•lista ha estat distingida amb el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians 2006 per L’home de l’estació (Edicions Bromera) que també va guanyar el Premi Blai Bellver de Narrativa (2004). Ara publica amb Edicions Tres i Quatre El regne de la calúmnia, que també va editar Els ulls del gos en 2010. En l’última novel•la, Júlia, la protagonista, és una dona de cinquanta anys, vídua i amb una filla. La seua vida –i sobretot la de la seua mar– ha estat marcada per una acusació infundada i maquinada per la gent poderosa del poble on van nàixer. Aquesta calúmnia amaga l’interés per un trosset de terra als peus del Puigcampana, amb la mar de fons, que van la propietària va regalar al seu avi, Antoni Ballester, durant la República. Una vegada acabada la guerra, els seus hereus li la reclamen. I com que no poden recuperar-la, cobdiciosos de mena i amb la impunitat que donen els diners i el poder en aquest país, fan tot el possible per a enfosquir amb la infàmia les vides de la família Ballester o, més ben dit, de les dones d’aquesta família perquè, per circumstàncies diferents, totes esdevenen vídues joves i amb una filla al seu càrrec. Així doncs, la història està explicada –tot i que el narrador és omniscient– des de la perspectiva d’aquestes dones. La vilesa de la gent del poble marca per sempre les seues vides fins al punt que l’han d’abandonar i escapolir-se a la ciutat. Però el temps passa i Júlia s’encara amb la realitat, torna al poble i es fa càrrec de la terra que encara cobegen uns i altres; i, ara més que mai, quan els interessos immobiliaris planen per tota la comarca i les urbanitzacions sumptuoses envaeixen els paratges més idíl•lics. I tanmateix, aquesta vegada, el dèbil guanya el fort... de vegades pot passar.

Aquest és un relat que parla de l’especulació sense escrúpols que s’ha infligit als nostres paratges amb el consentiment de les administracions i els interessos dels poderosos pel mig. I, ben mirat, tots hi tenim, però, una engruna de responsabilitat en aquesta venda descarada de la nostra terra. I és que, quan les xifres van ser temptadores, ningú no va sentir la menor quimera en veure com els nostres millors paisatges desapareixien sota el ciment. I el que fa Caturla és evidenciar com, en molts casos, per accedir a les terres quan algú s’hi negava a vendre es va recórrer de la infàmia als mètodes més expeditius i salvatges. El punt de vista femení no és una tria gratuïta, ja que en la societat franquista la dona és, sens dubte, més vulnerable i indefensa que l’home i, per tant, més exposada a ser víctima de la calúmnia, que és una cosa violenta i malintencionada que sempre s’acarnissa amb els més dèbils. I al nostre país, dissortadament, és comú l’abús dels poderosos sobre els indefensos i l’atropellament dels interessos de la majoria. Per tant, amb més o menys intenció, a Caturla li ha eixit una novel•la amb ecos de denúncia social: hi apareixen alcaldes corruptes, retors còmplices, interessos inconfessables, especuladors sense escrúpols, immigrants, alguns policies que són la veu i les mans dels seus amos, estranys incendis nocturns que obren la porta a la requalificació de terres... «No m’hi he fixat en cap poble –diu Caturla en una entrevista–; malauradament, amb aquest tema i en aquesta terra, n’hi ha per triar».

Caturla ens atrapa una vegada més en aquest últim treball amb un llenguatge exquisit, ric en matisos que, a més, traspua tradició: la de la literatura oral i l’estudi antropològic d’aquesta. I de nou, la ciutat d’Alacant i els voltants d’aquesta són el punt on convergeixen les històries creades per l’autor: les protagonistes de l’última obra, mare i filla, foragitades del poble —un llogaret qualsevol de la Marina Alta–, tiren cap a la ciutat. Allí les acull la seua tia fadrina i construeixen un món de dones, arrecerades de la influència masculina i de tota relació amb aquell poble maleït que les va veure nàixer i les va rebutjar. Víctimes, al capdavall, d’una calúmnia que va marcar per sempre més la vida de Maria Ballester i la de la seua filla Júlia, la protagonista.

Alícia Toledo

Lletres Valencianes 39

El regne de la calúmnia

Opinions Deixa la teua Opinió
No existeixen opinions per a aquest element.
Deixe la seua opinió
Títol
Valoració 0 1 2 3 4 5
  

Amunt OpinióOpinió Enviar a un amicEnviar a un amic TornarTornar

AEPV
AEPV
Amb la col·laboració de la Conselleria
d' Educació, Investigació, Cultura i Esport
Amb el suport del Departament de Cultura
FULL-Fundació pel Llibre i la Lectura
C/ Martínez Cubells, 6 - 1r - 1a
46002 València tel. 96 394 50 03
info@fundaciofull.com
Diseño y Desarrollo Web Im3diA comunicación