Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a Més informació
Portada > Crítiques

Un petit gran objecte

Revista Lletres Valencianes núm. 44

Quan xiula l'avi

Ni els àlbums il·lustrats són només per a criatures, ni els temes difícils són només per als adults.

Ens ho demostren amb rotunditat Clara Berenguer i César Barceló amb el llibre Quan xiula l’avi, la història –que corprén gent gran i menuda– amb què van guanyar el II Premi Internacional d’Àlbum Il·lustrat Ciutat de Benicarló.
Podríem pensar que és un llibre premiat per la seua temàtica atrevida, per la manera clarament sensible i franca d’abordar-la, pel ric cromatisme de les il·lustracions o pel dinamisme de les seues composicions i figures. Tanmateix, m’incline a pensar que el punt clau és, més bé, la combinació perfecta que fan l’autora del text i l’autor de les il·lustracions, els quals imagine fàcilment acompanyant-se en el procés de creació del llibre, amb un diàleg fluid i sincer. Perquè és així com naixen els bon àlbums il·lustrats: de la conversa respectuosa entre els dos llenguatges per acabar creant-ne un de nou, que no seria possible sense l’aportació de l’un i l’altre.
Es tracta, indubtablement, d’un tema trist (una malaltia difícil que acaba en mort). Però aquesta història dolorosa n’amaga una altra de ben bonica que té, fins i tot, sentit de l’humor.

M’explique.

La història està farcida de joc i de rialles, perquè parla d’una infantesa feliç i molt ben acompanyada. És una història de respecte profund cap a les persones volgudes. En tota regla, una història d’amor.

És, efectivament, la història d’una absència, d’un dolor. Però també és la història d’un record, un de tan dolç com la besada que es veu a la coberta del llibre.
Amb una posada en escena colorista i expressiva, magníficament resolta per l’il·lustrador, assistim al dolor de l’avi malalt, que no pot dormir a la nit; a la soledat de la xiqueta davant la mort del seu avi estimat; al dol inconsolable de l’àvia.

Assistim, també, a la complicitat de l’avi i la néta, a les seues bromes, a les atencions incansables de l’àvia (ai, les dones d’aquelles generacions, sempre dispostes i amb bon ànim…).

I, pel camí, som testimonis privilegiats de la transformació d’un petit objecte, aparentment insignificant, que es converteix en un símbol complet del vincle i l’estima, i igualment en un revulsiu que ajuda a enfrontar-se al dolor i assumir-lo més fàcilment.

Paula Pérez i de Lanuza

Revista Lletres Valencianes 44

Quan xiula l'avi

Opinions Deixa la teua Opinió
No existeixen opinions per a aquest element.
Deixe la seua opinió
Títol
Valoració 0 1 2 3 4 5
  

Amunt OpinióOpinió Enviar a un amicEnviar a un amic TornarTornar

AEPV
AEPV
Amb la col·laboració de la Conselleria
d' Educació, Investigació, Cultura i Esport
Amb el suport del Departament de Cultura
FULL-Fundació pel Llibre i la Lectura
Gran Via Ramón y Cajal, 1 - 3a
46007 València tel. 96 394 50 03
info@fundaciofull.com
Diseño y Desarrollo Web Im3diA comunicación