Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a Més informació
Portada > Crítiques

Un territori lliure de dolor, de malaltia i de passió

Revista Lletres Valencianes núm. 47 - Arantxa Bea

El ciutadà perfecte

En un món en aparença perfecte, alguns individus comencen a qüestionar-se si no han pagat un preu excessiu per accedir a aquesta vida plana, sense daltabaixos. El ciutadà perfecte és una obra a mig camí entre la ciència-ficció i la novel·la d’intriga.

Continent és un món sense silenci: pertot sona una música New Age electrònica que contribueix que els habitants tinguen el cos relaxat i el cap ocupat. En aquesta contrada no es pateixen malalties, dolors ni preocupacions: no es coneixen la inquietud, la incertesa, però tampoc la passió o l’amistat. Així és l’univers d’El ciutadà perfecte, flamant Premi de la Crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana en la modalitat de literatura infantil i juvenil. Continent és un espai impol·lut, on regna Biopoder, que controla que cap individu no es faça excessives preguntes ni s’obsessione per res –activitat, cosa o ésser viu–, que no s’establisquen lligams forts entre les persones i que ningú no isca de l’Estat i ni tan sols se li ocórrega.

Amb Aldous Huxley com a rerefons –i alguna pinzellada de Ray Bradbury–, Raquel Ricart (Bétera, 1962) ha construït una narració antiutòpica, amb trets de novel·la policíaca, que avança per dos línies argumentals sinuoses que s’entrecreuen i que convergeixen al final: les perquisicions del cap d’Escrutini, que treballa per a Autoritat Social i que vol tancar un cas antic que encara cueja –un experiment que no isqué com esperava–, i les passes de Viravintu, que està a les ordres d’aquell però que, a partir del que ha descobert, ha entrat en contacte amb Diferència, una espècie d’organització clandestina que lluita contra Biopoder i que vol contribuir a despertar aquesta societat quasi anestesiada, espectral. El primer fil condueix el lector a Sian’Na, una dona de les Illes, territori exterior a Continent que hi té ben poc en comú, però també rígidament jerarquitzat i dominat per tradicions ancestrals i creences. El segon conta la història de Sisàlex, un dels pocs habitants de Biotrés que ha aconseguit travessar les fronteres de Continent i ha conviscut amb els humans imperfectes de més enllà. A això cal afegir les gravacions d’Untur, un jove inquiet que s’interroga sobre el seu origen.

El ciutadà perfecte està construïda, doncs, sobre un conjunt de veus, de fragments que a poc a poc encaixen i formen un trencaclosques bigarrat, una mena de mirall trencat on es reflecteixen dos mons contraposats –un de científic, fred i correcte, i un altre, diguem-ne, naturalista i supersticiós– que, tanmateix, tenen punts en comú, com ara el fet que els fills creixen i s’eduquen aliens als progenitors –curiosa coincidència. En ocasions, l’obra es ressent d’excessives explicacions o de juís massa explícits –sobre la maldat de Biopoder, sobre la necessitat de les emocions, sobre la relació entre patiment i gaudi–; però, en general, hi predomina l’evocació i el suggeriment en una trama que mesura la tensió creixent i en la qual destaca el cap d’Escrutini, complex i contradictori, el personatge més sòlid i captivador, sobre el qual descansa l’estructura del llibre.

Arantxa Bea

Revista Lletres Valencianes núm. 47 

El ciutadà perfecte

Opinions Deixa la teua Opinió
No existeixen opinions per a aquest element.
Deixe la seua opinió
Títol
Valoració 0 1 2 3 4 5
  

Amunt OpinióOpinió Enviar a un amicEnviar a un amic TornarTornar

AEPV
AEPV
Amb la col·laboració de la Conselleria
d' Educació, Investigació, Cultura i Esport
Amb el suport del Departament de Cultura
FULL-Fundació pel Llibre i la Lectura
Gran Via Ramón y Cajal, 1 - 3a
46007 València tel. 96 394 50 03
info@fundaciofull.com
Diseño y Desarrollo Web Im3diA comunicación