Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a Més informació
Portada > Crítiques

'Ventalls de paper', de Lliris Picó

La Veu dels Llibres/ Vicent Vidal

Ventalls de paper

«L’àvia em pegava uns colpets amb els artells al cap, s’olorava la mà i deia: “A que endevine què has dinat avui?”». No havia llegit, fins ara, ningú que retratés aquest gest. Per això, de fet, jo creia que només el feia la meua àvia. Quan vaig llegir aquest fragment de Ventalls de paper, de Lliris Picó (Bullent, 2019), no podia creure que les àvies d’altres persones també el feien exactament igual. En aquest cas, l’àvia de Clara, una jove que juga al tres en ratlla i fa ventalls de paper els dies de pluja. I que és anorèxica. El gest de l’àvia, per això, es carrega d’una intensitat molt major que no sembla i en aquest moment vaig pensar com d’important és retratar el gest. El nostre gest. 

Lliris Picó hi té ofici, en la literatura juvenil, amb un bon grapat de títols i premis a l’esquena, com ara el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de 2016 per Moisés, estigues quiet. I si llavors narrava les peripècies d’un adolescent amb hiperactivitat, amb Ventalls de paper busseja per temes potser encara més íntims. El llibre esdevé, doncs, una necessitat: n’hem de parlar. I potser es fa més fàcil si Clara ens ho explica com qui conta què ha fet aquell matí.

Els problemes són reals, sí. I els gestos. Però és que els escenaris també són reals, i els podem trobar i recórrer i saber quin camí ha fet la protagonista. La Cova del Llop, la platja del Postiguet, la del Cocó, el Raval Roig, el portal d’Elx. Alacant. Cocentaina, Muro. Ho tenim ací: pots anar i veure-ho. Com els problemes que afecten la protagonista: ací els tens, te’ls pots trobar en eixir de casa. Perquè, ep!, no parlem només del trastorn alimentari. També parlem, per exemple, d’haver de bregar amb el masclisme sense que la protagonista en siga del tot conscient. I d’això també n’hem de parlar. Perquè els problemes són majors quan no som capaços de donar-los un nom.

Llegir més: https://www.nosaltreslaveu.com/noticia/32751/ventalls-de-paper-lliris-pico

Ventalls de paper

Opinions Deixa la teua Opinió
No existeixen opinions per a aquest element.
Deixe la seua opinió
Títol
Valoració 0 1 2 3 4 5
  

Amunt OpinióOpinió Enviar a un amicEnviar a un amic TornarTornar

AEPV
AEPV
Amb la col·laboració de la Conselleria
d' Educació, Investigació, Cultura i Esport
Amb el suport del Departament de Cultura
FULL-Fundació pel Llibre i la Lectura
Gran Via Ramón y Cajal, 1 - 3a
46007 València tel. 96 394 50 03
info@fundaciofull.com
Diseño y Desarrollo Web Im3diA comunicación