Viatge apassionat a l’univers d’El Bulli

La laudatio repassa cronològicament l’evolució creativa del restaurant des de l’arribada d’Adrià l’any 1985; una evolució que l’autor divideix en tres etapes de nou anys cadascuna. La primera estaria protagonitzada per la transició del cuiner des de la imitació de la nouvelle cuisine –seguint l’estela de creadors com Guérard, Chapel o Outhier– fins a la seua adopció d’uns procediments propis de creació que es fonamentarien inicialment sobre tres eixos: relectura de plats populars, inspiració cercada en camps no necessàriament culinaris –amb el temps s’hi descobrirà decisiva, per exemple, l’influència de les arts plàstiques– i l’associació d’ingredients basada, com subratlla Coll, en el «paladar intuïtiu». La segona etapa, l’inici de la qual l’autor situa el 1994 amb la primera de les creacions conceptuals d’Adrià, l’escuma, vindria marcada per una intensa efervescència creativa que acabarà donant forma als trets fonamentals del seu discurs innovador: és el moment de la deconstrucció, els falsos, la pols gelada i la definitiva revolució en l’arquitectura del menú. La tercera etapa, iniciada el 2003 amb la creació dels aires i que es clourà aquest estiu amb l’aturada indefinida de l’activitat del restaurant, seria la de la maduresa creativa i el reconeixement generalitzat: Adrià ja ha creat un llenguatge personal i intransferible i n’expandeix els seus límits fins més enllà de l’imaginable.No resulta estrany, doncs, que el creador demane un temps de recés i reflexió.