Vigència de Josep Iborra

Galeria d'Imatges

Josep Iborra (1929-2011) és sense cap mena de dubte un dels nostres més rellevants “assagistes”, en el sentit clàssic del terme. Un terme que -ja ho sabeu- és disputat i al qual se n’hi solen adscriure una considerable varietat de textos o enfocaments, de vegades molt distants. És, al capdavall, un terme elàstic, restrictiu o de màniga ampla. S’ha debatut molt, sobre això. 

En el sentit més estricte -i clàssic- l’assaig inclouria consideracions personals sobre una diversitat de temes i qüestions, estilísticament ben resoltes, però fonamentades essencialment en el judici, el criteri i la imaginació discursiva de l’autor. 

“Desenvolupament d’una actitud personal i d’un punt de mira personal, a propòsit de qualsevol tema i servint-se d’un llenguatge comú -però estilísticament molt marcat per la seua originalitat- i del sentit comú, entès com un criteri que combina la raó i els sentits, que en poden donar el màxim d’evidència, sempre limitada en els seus resultats i sempre provisional”. Això deia el mateix Iborra a propòsit del cas més proper i paradigmàtic per a nosaltres, l’assaig tal com el practicava Joan Fuster. Que per a ell era “un assagista de cap a peus, en la tradició dels grans autors europeus, d’Erasme i Montaigne, de Gide i Huxley, passant pels ‘il·lustrats’.”

Fuster com a prototip d’una manera de fer assaig. En l’extrem oposat de les monografies, els estudis, els tractats, els aprofundiments més o menys relacionats amb disciplines concretes, com la història, la sociologia, l’economia, la politologia o la teoria literària. És un punt de vista que té raons sòlides al seu favor. Tot i que no esgota el tema, almenys no en el panorama obert a partir de l’esclat de les ciències socials i humanes, que marca la situació intel·lectual de les darreres dècades. Després de Sartre i Camus, podríem dir.

Llegir més: https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/notes-de-lectura/vigencia-josep-iborra_132_7230145.html