Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i optimitzar la seva navegació. Si continua navegant, considerem que accepta la nostrapolítica de cookies
Portada > Crítiques

«És que jo no sé tirar»

Paula Pérez i De Lanuza / 'Revista Lletres Valencianes'

On són les claus?

La protagonista d’aquest llibre té moltes coses al cap. Massa. Tantes, que no recorda on ha deixat les claus del cotxe. I té pressa. Molta pressa. 

Busca i rebusca per habitacions i calaixos sota la mirada atenta del seu fill, que observa tots i cadascun dels elements amb què va topant-se sa mare. Perquè sa casa –com sovint ho estan les cases– està plena de petits tresors. 

Petits tresors perquè són testimonis d’èpoques passades. O de jocs d’infantesa. O records de persones que ja no formen part de la nostra vida (pel motiu que siga). O símbols de la rebel·lia adolescent o del pragmatisme de l’edat adulta... 

Però també hi ha una altra mena de tresors. Objectes que no funcionen. Tot de coses que no ens atrevim a tirar «per si de cas» o que ens fa mandra arreglar. Mitjons desemparellats. Llapisseres sense punta. Piles gastades. Objectes que ningú no sap fer servir i que potser tampoc no sabem com van arribar a aquell calaix. Estris que un dia vam pensar que ens serien de gran utilitat i que, al remat, no hem arribat a gastar mai. Regals benintencionats amb mala fortuna. Objectes que hem trobat pel carrer. Recanvis que ens fan promeses que qui sap si arribaran a dur-se a terme... 

Tot d’andròmines que no són més que testimoni de la tendència –sovint habitual– a adquirir en excés, a acumular, a transferir valor emocional als objectes, en un maldestre intent del nostre cervell (si em permeteu el to un pèl fosc) de negar la irrefutable realitat de la inevitable mortalitat. Perquè, quantes vegades hem pronunciat o escoltat les paraules «És que jo no sé tirar»? Quants calaixos o habitacions de casa vostra us han vingut a la ment mentre llegíeu el llibre? 

Malgrat tenir molt poc text, On són les claus? és un llibre llarg de llegir. De fet, és un d’aquells llibres que pots llegir una vegada i una altra i descobrir-hi sempre detalls nous. Un d’aquells llibres que val la pena llegir estirades sobre la panxa en una estora molleta amb una tassa de xocolata calenta i alguna galeta a la mà. 

I és que, si voleu trobar tots els elements enumerats en les llistes de les habitacions, caldrà que afineu bé la vista i que us hi concentreu d’allò més. I no només això: encara podeu dedicar-vos-hi més a fons per respondre a les 18 preguntes que trobareu a les pàgines finals. 

Prepareu-vos per a trobar una singular col·lecció d’objectes d’allò més variats: des d’ampolles de perfum decimonòniques a gats de la fortuna, passant per ratolins d’ordinador que ja són vintage o piles de diversos formats i marques. I potser, entre aquests tresors, fins i tot trobeu alguna complicitat passada amb la il·lustradora, a qui és fàcil imaginar buscant entre la seua col·lecció particular el model que millor pot quedar al conjunt del llibre. 

La cara que posaria la guru japonesa de l’ordre si llegira aquest llibre!

On són les claus?

Opinions Deixa la teua Opinió
No existeixen opinions per a aquest element.
Deixe la seua opinió
Títol
Valoració 0 1 2 3 4 5
  

Amunt OpinióOpinió Enviar a un amicEnviar a un amic TornarTornar

AEPV
AEPV
Amb la col·laboració de la Conselleria
d' Educació, Investigació, Cultura i Esport
Amb el suport del Departament de Cultura
FULL-Fundació pel Llibre i la Lectura
C/ Martínez Cubells, 6 - 1r - 1a
46002 València tel. 96 394 50 03
info@fundaciofull.com
Diseño y Desarrollo Web Im3diA comunicación