Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a Més informació
Portada > Notícies

Jaume Benavente: “Sempre he assumit el meu paper d’escriptor mig amagat i no m’he posat pedres al fetge”

L'escriptor, un dels més singulars i desconeguts de la literatura catalana malgrat la seva llarga trajectòria, va guanyar el premi València de Narrativa del 2020 amb 'Somnis de Valparaíso' (Bromera)

Vilaweb/ Sebastià Bennasar | 03-05-2021

Jaume Benavente (Barcelona, 1958) és un dels escriptors de trajectòria més sòlida del país i, sorprenentment, més desconeguts. Potser perquè la seva literatura entronca molt més amb la centreeuropea i l’atlàntica que no pas amb la catalana o potser, simplement, per mala sort, però el cas és que la seva obra és com un petit tresor ocult. Ha fet seixanta-dos anys i el 2020 va guanyar el premi València Alfons el Magnànim de Narrativa per Somnis de Valparaíso, publicada per l’editorial Bromera a final de l’any passat. En aquesta novel·la ens endinsa en els paisatges i paratges de la ciutat xilena amb personatges memorables, englobats tots ells en la categoria de perdedors, i gràcies a la seva fascinant descripció d’atmosferes i sensacions. Parlem amb ell del llibre i també de la seva trajectòria amb la finalitat de descobrir-lo una mica més als lectors catalans. Qui tasta la seva literatura se’n converteix en admirador absolut.

Heu construït un món sencer per als vostres lectors amb una novel·la complexa estructuralment, amb diferents focalitzacions i punts de vista. Com va néixer Somnis de Valparaíso?
―La novel·la arrenca a partir d’una conferència que vaig fer a Santiago de Xile, a la Universitat Finis Terrae. Era una conferència sobre l’escriptura per a uns alumnes de literatura i, a més, ho aprofitàvem per presentar la traducció al castellà de Nocturn de Portbou. Des d’allà em vaig escapar uns dies a Valparaíso perquè tenia la idea al cap, tenia la certesa que com a paisatge i com a món em funcionaria. N’havia parlat amb en Jordi Coca, ell hi havia estat i em va dir que m’agradaria, perquè a mi m’agrada Lisboa i Porto, hi vaig anar i de seguida vaig entendre que hi havia un llibre.

Llegir més: https://www.vilaweb.cat/noticies/jaume-benavente-sempre-he-assumit-el-meu-paper-descriptor-mig-amagat-i-no-mhi-he-posat-pedres-al-fetge/​

Opinions Deixa la teua Opinió
No existeixen opinions per a aquest element.
Deixe la seua opinió
Títol
Valoració 0 1 2 3 4 5
  

Amunt OpinióOpinió Enviar a un amicEnviar a un amic TornarTornar

AEPV
AEPV
Amb la col·laboració de la Conselleria
d' Educació, Investigació, Cultura i Esport
Amb el suport del Departament de Cultura
FULL-Fundació pel Llibre i la Lectura
Gran Via Ramón y Cajal, 1 - 3a
46007 València tel. 96 394 50 03
info@fundaciofull.com
Diseño y Desarrollo Web Im3diA comunicación